Modifiqueu el full de la pràctica 2 d'aquest mòdul de manera que el factor que multiplica la quantitat de cada cel·la sigui variable. Haureu d'ampliar el full amb tres files més, col·locar a la cel·la C3 el valor inicial i a la cel·la C4 el factor que haurà de multiplicar-les. A més, cal que a les cel·les C3 i C4 només s'hi puguin entrar nombres naturals. En cas contrari ha de sortir un rètol avisant de l'error comès (validació de dades).

El full de càlcul que reflecteixi aquest situació pot ser: 

E22: Variació de l'IPC

L'objectiu és construir un full de càlcul per obtenir les variacions de l'IPC dels anys que van des del 1995 fins al 2000. El resultat ha de ser semblant a:
 

Abans de començar l'exercici fóra bo d'aclarir algunes qüestions. La variació de l'IPC (índex de preus al consum) d'un determinat any, representa el tant per cent (%) d'augment o disminució dels preus dels productes de consum durant aquell any. Aquests valors els trobareu representats a la columna K. Així, per exemple, el 2,01 de la cel·la K11 significa que al desembre de 1997 "els preus" havien augmentat un 2,01% respecte al desembre de 1996. 

Observeu les dades de la columna J. Aquests valors comparen els preus de desembre de cada any amb els de juny de 1992, que actualment es considera la base per a les comparacions. És a dir, es considera que si un producte valia 100 al juny de 1992, va passar a valer 116,75 al desembre de 1995; 120,51 al desembre de 1996, i així successivament fins arribar al desembre de 2000, moment en què el preu del producte havia passat a 128,29. La diferència entre els valors d'aquestes dues columnes és que en la K es compara cada any amb l'anterior i en la J es compara cada any amb el juny de 1992. L'elecció d'aquest any base és arbitrària, i ha anat variant. Abans de 1992, l'any base era 1985 i abans 1976. Cada valor de la columna J s'anomena IPC de l'any, mentre que els de la columna K són els increments de l'IPC. 

Per calcular els IPC i els seus increments s'han considerat, fins a l'any 2000,  vuit grups de béns de consum i, per a cada un d'ells, es calcula l'IPC dels productes que hi pertanyen. Aquests grups són: alimentació, vestit, habitatge, parament de la llar, medicina, transports, cultura i esbarjo, i d'altres. És clar que no tots els grups tenen la mateixa importància a l'hora del càlcul definitiu de l'IPC de l'any. A partir de 1992, les ponderacions de cada grup són les del rang B3:I3. Aquests coeficients seran els mateixos per a tots els anys. Com podeu veure, el grup que més influència té és el de l'alimentació (29,36). Això vol dir que una variació dels preus alimentaris en un any determinat afecta molt més l'IPC que no la mateixa variació del grup de medicina (3,13). A partir del gener de 2001, els grups es restructuren en els 12 següents: Aliments i begudes no alcohòliques, begudes alcohòliques i tabac, vestit i calçat, habitatge, parament de la llar, medicina, transports, comunicacions, esbarjo i cultura, hotels cafès i restaurants, i altres bens i serveis. Cada grup té una nova ponderació.

Si observeu la figura anterior, la fila 11 (per exemple) representa els IPC (comparats amb juny de 1992 com sempre) de cada grup a l'any 1997 (rang B11:I11). A la cel·la J11 apareix l'IPC de l'any (122,93) calculat amb una mitjana ponderada a partir de les dades del rang B11:I11 i atenent a la importància de cada grup. Aquest IPC representa el 2,01% (cel·la K11) d'augment sobre el de l'any anterior (120,51 a la cel·la J8). 

Les dades de les files 5, 7, 10, 13, 16 i 19 des de la columna A fins a la I s'han d'entrar directament i són necessàries per al càlcul de les altres cel·les del full de càlcul. 

Exemple de càlcul dels IPC per a cada grup

A la cel·la B8 caldrà entrar una fórmula que calculi l'IPC del grup "alimentació" a l'any 1996. Sabem que ha augmentat un 2,9% (cel·la B7) respecte al corresponent a l'any 1995 (cel·la B5). És a dir, 119,14 = 115,79*(1+2,9/100). De manera anàloga amb els altres grups i anys. 

Exemple de càlcul dels IPC anuals i dels increments (rang J5:K20)

Per calcular l'IPC anual de 1996 (cel·la J8) s'ha d'aplicar la mitjana ponderada a partir dels IPC de cada grup (regió B8:I8) i dels coeficients de ponderació (regió B3:I3). Així es compleix que: 

120,51 = (29,36*119,14 + 11,48*113,90 + 10,28*125,43 + ...+ 15,26*122,78)/100. Haureu d'entrar una fórmula que ho calculi, i l'haureu de copiar a les altres cel·les afectades. Si voleu podeu fer servir una funció que fa aquest tipus de càlcul. És la SUMAPRODUCTO. Per a més informació consulteu l'ajuda de l'Excel.

Per saber l'increment de l'IPC total de l'any 1996 (cel·la K8) es calcula a partir de 100*(120,51 - 116,75)/116,75. Aquesta és la dada final que, per a cada any, realment interessa i que tantes conseqüències té (increments salarials, pressupostos, etc.). S'ha de fer de manera anàloga amb els altres anys. Entreu, doncs, les fórmules respectives. 

Suggeriment (no obligatori)

En el període de temps des de 1985 fins a juny de 1992 les ponderacions de cada grup un dels grups eren: 

33,03   8,74    18,57   7,41    2,39    14,38   6,96    8,52

Construïu un full de càlcul per resoldre equacions de segon grau de la forma ax² + bx + c = 0. La mecànica proposada és la següent: 

• L'usuari fixa els valors dels coeficients de l'equació a, b i c. 
• El full ha de calcular en primer lloc el discriminant de l'equació: 
D=b²-4ac
• Si D és negatiu l'equació no té solucions amb nombres reals i el full només dóna un missatge explicatiu. 
• Si D = 0 l'equació té una única solució doble el full dóna un missatge explicatiu i calcula l'arrel. 
• Si D és positiu l'equació té dues arrels, el full dóna un missatge explicatiu i calcula les dues arrels. 
• Les fórmules per calcular les solucions són: 

• Haureu d'utilitzar una expressió condicional del tipus: 
SI(D<0;"situació 1";SI(D=0; "situació 2"; "situació 3"))
• La funció d'Excel que calcula l'arrel quadrada és RAIZ( ).

 

 
 
 
 
 

El full proposat serà similar al següent: 
 
 

Dos avions, avió 1 i avió 2, sobrevolen a la mateixa altura. L'avió 1 vola des d'un punt A cap a un punt B separats entre si per 9.000 km. L'avió 2 vola des del punt B cap al C. L'avió 1 vola a una velocitat constant de 1.000 km/h i l'avió 2 vola a 1.500 km/h. Transcorregut un temps t, la posició de cada avió serà: 

Es demana construir un full de càlcul que indiqui quina serà la distància mínima entre els dos avions en funció del temps transcorregut. 

La distància entre els dos avions correspondrà a la hipotenusa del triangle que es forma entre aquests avions i el punt B. La fórmula seria: 

Construir el full de manera que la distància entre A i B, i les velocitats dels dos avions siguin dades variables. 

Un model de full de càlcul que resolgui l'exercici podria ser: 

Es proposa fer un full de càlcul on, donades les notes d'una assignatura, es pugui visualitzar la situació de cada alumne respecte la mitjana de la nota de la classe. Això és, representar tantes "+" com proporcionalment té cada alumne a la seva nota per sobre de la mitjana, o tantes "-" si és per sota. També ha de recollir la mitjana, el valor màxim i el mínim.

Les cel·les de les notes han de tenir un format condicional (com a la pràctica 4), de manera que tinguin un aspecte diferent segons si la nota està per sobre o per sota de la mitjana. 

Nota. En cada un dels paràmetres del condicional SI es poden posar altres funcions, com s'ha vist en les pràctiques anteriors: 

SI (Y(cond1;cond2;cond3;...;cond-n); acció1; acció2) 

SI (condició; REPETIR("+"; número1); REPETIR("-"; número2)) 

El següent exercici és una variació de la pràctica 5 d'aquest mòdul. Es proposa aplicar els coneixements adquirits en aquella pràctica per construir el següent full: 

La longitud màxima prevista per a les paraules és d'11 caràcters. Utilitzeu la lletra de pas fix Courier New per tal d'encolumnar adequadament els caràcters. 

Com exercici complementari i opcional amplieu l'anterior full de càlcul amb una nova activitat com la de la figura següent en forma d'arbre. Si la paraula té menys d'11 caràcters apareixerà a les últimes cel·les un asterisc "*" centrat en la cel·la.