La gota viatgera.
Hi havia una vegada un floc de neu que vivia a la muntanya. Estava molt trist perquè els esquiadors sempre li passaven pel damunt. Un dia va decidir anar-se'n. Va esperar a que passés un nen i, quan va caure, va pujar a la seva roba.
Quan aquell nen va arribar a casa, va agafar el pantaló i el va posar a la rentadora. Pobre floc de neu! Va anar donant voltes i voltes fins que es va marejar i es va convertir en una gota d'aigua. Quan la rentadora va parar, la gota va caure a la
claveguera.
- Socors! Que algú m'ajudi!
Estava desesperada. De sobte va veure un paper mullat i hi va pujar. No hi havia manera de moure's del lloc, així que va començar a remar amb una piruleta que havia trobat.
Després d'un salt d'aigua molt perillós va arribar al mar. Estava cansada de viatjar. Així que va demanar al sol que l'ajudés a pujar a un núvol. Aleshores va dir al núvol que la tornés a portar a la muntanya amb els esquiadors.
Allà va ser molt feliç i no va tornar a queixar-se mai més.
I conte contat, la gota s'ha tranquil·litzat i aquest conte s'ha acabat.
Col·lectiva, 1r A
Seguim una gota.
La gota goteta és molt boniqueta.
Menja salmó en el menjador.
Veu aigua amb sabó,
i diu que és molt bo.
De postres gelat,
per agafar un refredat.
Va al pati,
i es troba una font vermella,
jugant amb les gotes
com si fos una abella.
Canta i salta,
i juga sense parar.
Quan arribi a casa
ja dormirà
i no soparà,
i no es dutxarà,
i no parlarà,
i no llegirà,
i aquesta història
demà es repetirà.
Col·lectiu, 1r B
Poema colectivo.
Había una vez una gotita pequeñita,
que cayó de la lluvia...
Un día cayó en una piscina
y se encontró a Marina.
Otro día bajó a los pozos
y se rompió a trozos.
Del pozo pasó al río
y oyó un pío, pío.
Bajó, bajó
y se encontró al Señor Lago
que le dijo:
-¿Qué hago Lago?
y le contestó:
- Canta al Sol, gol, gol, gol;
subirás a las nubes
y saludarás a tus padres
mientras subes.
Colectivo, 1º
|
|
El lloro.
Tinc un lloro a casa
Que només vol jugar amb mi.
Al matí mira a una banda i a l'altra
I ve amb mi a dormir.
Comença a cantar
I no em deixa descansar
I jo li dono la llet
Mentre ell dorm ben calentet.
A l'endemà ell vol jugar,
Jo jugo a pilota
Mentre ell juga movent la pota.
Adriana G, 2n
S'Agaró.
Tant si fa fred com si fa calor,
jo sempre vaig a S'Agaró.
Ara, a la tardor és quan
el mar és més bufó,
i sempre el miro
des del balcó.
A les vacances amb les amigues
juguem al carreró.
Per això, S'Agaró
sempre serà el meu racó,
perquè per mi S'Agaró,
sempre serà el millor.
Claudia A, 2n
La Lluna.
La Lluna de nit brilla
i els estels li fan companyia.
La Lluna és la mare dels estels
i a la nit tots estan desperts.
El Sol que és el seu marit
de matí la fa dormir.
Per això jo li dic
la reina de la nit.
Anna P, 2n
La niña que va al mar.
Oh! Que guapa,
la niña que va al mar
con su falda blanca,
cuidado no se la manche
con la tinta del calamar.
Blanca J, 2n
|
El Lego.
El Lego és un joc de construcció,
Té tantes peces que pots fer un avió.
Amb una mica d'imaginació
Pots crear un món de por.
Muntar Lego és divertit
Perquè és el meu joc preferit
Jugant, fent i desfent
Sempre surt alguna cosa diferent.
Amb les peces hauràs de vigilar
Si a sota el llit no les vols arreplegar.
Borja C, 3r
Poema de Sant Jordi.
Hi havia una vegada un pastor
que no sé per quina raó
es va fer defensor.
A les muntanyes un drac va aparèixer
i a la gent del poble va espantar,
menjava bous i vaques sense parar
però Sant Jordi cavalcant el va matar.
Li van donar recompensa
i se'n va anar.
Salva B, 3r
Fins el mar.
Sóc un riu contaminat
I tinc una fàbrica al costat.
Mare meva quina pudor!
El fum de la fàbrica
Tot ho ha embrutat.
Què farem quan arribi al mar?
El deixarem també molt contaminat!
Clara E, 3r
Mi tortuga.
Mi tortuga se llama Blanquita
Y un día se puso malita
¡Pobrecita, pobrecita!
¡me dio una penita!
A mi tortuga le gusta nadar,
También bucear, saltar y navegar.
Yo la quiero como amiga
Para toda la vida.
Anna B, 3r
Mi abuelita.
Yo tengo una abuelita
Que es viejecita.
La quiero mucho, mucho
Y siempre la escucho.
Mi abuelita Rosita
Es dulce y muy bonita.
Con ella me gusta estar
Y, a veces, vamos a merendar.
Marta J , 3r
|
|
L'ou ferrat.
L'ou ferrat
És un bon plat.
Si el suques amb bon pa,
Queda bo i acompanyat.
L'ou ferrat bon preparat,
Trobo que és el millor plat.
Si l'ou ferrat està torrat,
Sempre es bo de mastegar.
Si l'ou ferrat està cremat,
Ja no li agrada ni al gat.
A mi m'agrada l'ou ferrat,
Ni que sigui molt salat.
Rafa B, 4t
La Primavera.
Després de la nit ve el dia
Després de l'hivern la primavera amb alegria.
Les orenetes volen pel cel.
Baten les ales amb recel.
La papallona a l'eriçó desperta.
L'aire flueix i el sol ja està alerta.
La primavera és una estació que ho omple
Tot d'emoció.
És l'estació de les flors i dels colors.
Natalia A, 4t
El pi i el llenyataire.
Un llenyataire
caminant amunt i avall,
va trobar un pi
més bonic que un cavall.
Amb la seva destral
va començar a tallar el tronc
d'aquella preciositat.
El pi li va exclamar:
- Ei! Deixa de tallar-me!
Que em fas mal!
No siguis animal!
Però el llenyataire
va respondre:
Mira arbre, deixa'm estar,
que és la meva feina
i no et pots queixar.
Maria V, 4t
Mi escuela.
Mi escuela es muy bonita
Y yo me la miro con alegría
Porque en ella encuentro compañía.
Con mis amigas
Juego en el patio
Y muy bien me lo paso
Y a la hora de clase
Mucho estudio y buenas notas saco.
Ana B, 4t
No malgastemos.
Nosotros pensamos
que podemos malgastar
nuestra fuente de vida.
¿Sabéis qué es? El agua.
Nosotros pensamos
que es un juguete
y que podemos jugar
cuando nos apetece.
Pues no es así.
La estamos malgastando.
Hay algunas tierras
que no tienen ni un vaso.
Aprended así de este poema
que lo he hecho con mucho cariño
pensando en nuestra Tierra.
Maria V, 4t
|
La lluna.
Lluna daurada,
o ets una fada?
Brilles i brilles!
Il·lumines i guies!
Font d'energia
portes alegria
a enamorats i portes
per sendes estretes.
Lluna plena, lluna nova
canviant com una ona.
Cristina F, 5è
Què seré de gran?
A mi sempre m'ha agradat ser poeta
Però també ser senyoreta.
La poesia m'ha agradat sempre
Per poder somiar cada vespre.
Ser senyoreta sembla divertit,
Però en alguns moments pot ser avorrit.
S'ha de tenir molta paciència,
Com la mare de la ciència.
Potser em podria dedicar a ser actriu
I signar autògrafs a tota hora,
Però hauria de viatjar d'ací, d'allà
Com si no parés de caminar.
Quan seré gran, què seré?
Seré o no seré?
Qui ho sap, què seré?
Jo, encara no ho sé.
Però el que sí sé,
És que ho pensaré.
Júlia M, 5è
El bosc florit.
Penso en un bosc florit i
acolorit.
El sol surt per la muntanya
i il·lumina tot el paisatge.
Els ocells canten a cor,
i compàs de la muntanya.
Els gira-sols giren cara al sol,
mentre els esquirols mengen avellanes.
Jo observava de petita, atentament,
des de la finestra de la casa del poblet,
aquest bosc d'arbustos verds.
Oh!, què n'és de bonic,
el bosc quan és florit.
Ariana P, 5è
La noche.
El cielo estrellado,
la luna encendida.
Un cometa volando,
una noche tranquila.
Se oye el silencio,
el silbido del viento.
Los llantos del cielo
producen miedo.
Los búhos cantan,
los perros ladran.
Un coro perfecto,
que te invita a soñar.
Olivia B, 5è
Los sueños del poeta.
Una vez, decía un cuento
un señor robó los sueños.
Todo el mundo se alarmó,
y la gente al poeta llamó.
El poeta estaba tranquilo
porque sus sueños no robó,
los tenía bien guardados,
en su propio corazón.
Y así mismo exclamó:
-Son mis sueños,
son mis versos,
nadie me los robó.
El ladrón nunca llegó,
al fondo de mi corazón.
Los señores y señoras,
se extrañaron mucho al ver,
que sus sueños retornaban,
al lugar donde debe ser.
Ariana P, 5è
The butterfly.
I see a butterfly
in the sky
and it can fly.
It is on a daisy
but it is not crazy.
The butterfly is pink
and it can think.
It is going to its little home
and I like it a lot.
Ariana P, 5è
El agua.
El agua es un bien escaso,
aunque la mayoría de la gente no le hace caso.
Alguna gente no la aprovecha,
porque no sabe que el final del agua acecha.
Es una gran fuente de vida
aunque a lo mejor, pronto se verá destruida.
Algunos la cuidan como un tesoro
aunque otros avariciosos la cambiarían por el oro.
Yo creo que esto se ha de acabar
y haré todo lo posible para este problema arreglar.
Joaquim C, 5è
|
|
Somnis.
Hi ha somnis grans
i somnis petits
hi ha somnis vermells
i somnis blancs.
Hi ha paraules dolces
i paraules blaves
paraules punyents com l'acer
o càlides com l'oreig.
I amb somnis i paraules
paraules i somnis
podem construir
un món de colors, nits i d'infinit.
He entrat en un somni
i al principi era blau
em parlava de l'aire
i dels peixos del mar...
Després era verd
com els prats i els cavalls
em sentia lliure
i podia volar.
Va arribar el groc
el verd se'n va anar
el sol feia promeses
d'un millor demà.
I sa llum sobre les meves parpelles
va obrir els meus llavis
i em va fer plorar.
Plorar de dolor i de dubtes
que la vida no és com els somnis
O sí?
Potser m'agradaria que un somni
un dia vingués a mi.
Fos blau, rosa o fúcsia
vermell, groc o gris
però que fos meu, meu per sempre
i que pogués fer realitat.
Crec que hi ha somnis
que són com diamants
i si els comparteixes,
tots sortim guanyant.
Aina M, 6è
Aigua clara, aigua fresca.
Aigua clara, aigua fresca,
que baixes muntanya avall
tot és una festa
quan arribes a la vall.
Les granotes ja t'esperen,
tenen ganes de nedar,
i cada una es disposa,
a ser la primera en saltar.
Dos cavalls cansats s'hi acosten,
després de molt galopar,
i en veure't molt s'alegren,
la seva set podran calmar.
Aigua clara, aigua fresca,
dones vida allà on estàs;
et mereixes un respecte,
que de tots nosaltres rebràs.
Joan M, 6è
El bosc.
Oh, bosc verd
de fulla perenne
que mai cau a terra,
o de fulla caduca
que a la tardor
colors argentats adopta.
Les teves fortes branques
acaronades suaument
per una brisa intensa i càlida:
el vent que ve de ponent.
Oh, bosc verd,
sempre immortal,
a no ser que els homes
et facin mal.
Miquel M, 6è
La brisa.
Brisa suave que remueves mi cabello
y me haces recordar el sentimiento más bello.
Yo no te puedo observar
tan solo me conformo con notar.
No eres un viento potente
ni un viento fuerte,
simplemente eres un viento solitario
que no nos hablas de nada malo.
Si tú pudieras hablar,
leyendas nos podrías contar
porque de algún modo
tú lo has visto todo.
Hay gente que le molestas
porque sus peinados despeinas.
Hay otros que te aborrecen
aunque tú ves como crecen.
Brisa suave que remueves mi cabello
y me haces recordar el sentimiento más bello.
Mireia A, 6è
No llores.
No llores, que al ver tus
lágrimas derramarse, por
tus mejillas y tus labios, se
me rompe el corazón.
Al verlas caer al suelo
sin piedad, como una
gota de agua fría,
me haces llorar!!!
Al ver que tú sufres,
sin yo poderlo remediar,
al ver que tú lloras
y no te puedo consolar...
Me dan ganas de
morir!!!
por yo no poderte
ayudar...
Dani M, 6è
El pintor.
Pintor, que pintas con un pincel
haz unas mezclas extrañas,
unas montañas.
Ahora con un poco de azul
y un blanco algodón
las enmarcas en un cielo coquetón.
Un valle verde podrías pintar
salpicado de flores de colores
y que un riachuelo nos lleve
hasta una aldea de pescadores.
En un mar verdoso azulado
cuatro barquitas están flotando
esperando hacerse llamar
y alejarse navegando.
Pintor, regálame este cuadro
que con tanto amor has pintado,
que en mi casa está esperando
una pared para colgarlo.
Carlota S, 6è
The river.
The river is cool and clear
and has a lot of water
drifting down and disappears.
It starts in the mountains
and finishes on the coast.
It goes straight, straight
and ends in its mouth.
The river is cool and clear
and has a lot of water
drifting down and disappears.
Francesc M, 6è
The week.
I like the days of the week.
On Monday I start with my Spanish class.
On Tuesday I like to sit under the sun.
On Wednesday with my friends I play.
On Friday I rest all day
and at the weekend with my family I stay.
Àlex M, 6è
|
El velero.
Si pudiera crear
con mi mente un velero,
lo haría navegar
por los mares de mi cielo.
Sería verde mar,
con la vela color crema
y podría navegar
por ríos y arenas.
Navegaría por mi vida,
repasaría esos momentos
en que mi tristeza o alegría
eran más que un sentimiento.
Y nunca querría salir
de ese pequeño crucero.
Un viaje por mi vida,
inolvidable, eso creo.
Recorrería las aguas de mi infancia
sin olvidar mi primer amor
y acabaría con mi vejez
y con aquel último ruiseñor.
Mi velero sería sin duda
mi mejor compañero
pues con él yo recordaría
aquella vez que dije "Te quiero".
Patricia A, 1º
El amor.
¡Oh, qué bella eres, mi Julieta!
Tanto lo eres que yo, sin ti, estaría perdido.
Antes de conquistarte soñaba y pensaba en ti.
No tenía otra cosa que hacer, no podía dejar de pensar
en esa persona que tanto amaba.
Ahora que te tengo, pienso que estoy en la gloria.
El tiempo contigo es lo más valioso que hay para mí.
* * * *
Cada noche rezo para que no te ocurra nada
y yo pueda seguir disfrutando de tu belleza y simpatía.
Recuerdo todos los hechos que sucedieron entre tú y yo,
como si fuera ayer.
* * * *
Dame la mano y haz que tus labios se junten con los míos,
y dime que me quieres
Gracias a tu amor y comprensión , soy la persona más feliz.
Claudio C, 1º
Libertad.
Libertad no es una palabra,
no es dejar volar un pájaro,
no es dejar nadar un pez,
no es dejar correr un perro.
Es por lo que un pueblo pueda llegar a luchar,
es por lo que un pueblo pueda llegar a sufrir,
es por lo que un pueblo pueda llegar a soñar.
Al haber luchado,
al haber sufrido,
al haber soñado,
al haber conseguido la libertad,
lucha, sufre y sueña con la libertad de otros pueblos
para que sean libres,
sin ser oprimidos, maltratados y sujetos
a pueblos mayores.
Guillem C, 1r
Sombras.
Sombras,
oscuro universo
de habitantes malvados,
las sombras.
Sombras,
lo más oscuro del mundo.
No viven,
pero las sientes.
Son conocidas,
no como buenas,
sencillamente
como tenebrosas.
Crean miedo,
crean pánico,
y lo peor,
no te puedes ocultar.
Te escondes entre ellas,
pero eso no sirve,
porque no te escondes
sino que te delatas.
Entonces piensas,
piensas,
y te das cuenta
de que el día es tu única salvación.
Estás desesperado,
quieres que se acabe,
todos lo sentimos,
y nos aterrorizamos.
Al principio piensas que no ocurrió,
y puede que fuera así,
pero no fue un simple sueño,
fue una terrible pesadilla.
Piensas que ya ha pasado,
que no era de verdad,
pero cuando sales
ya están allí, observándote.
Echas a correr, aterrorizado,
pero por mucho que corras no sirve.
Están por todas partes
y no puedes huir.
Todos hemos tenido esa sensación,
todos sin excepción,
y todos sentimos lo mismo,
miedo, pánico y deseos de que se termine.
Estos son,
y serán para siempre
Los terribles habitantes de tierras oscuras,
Las sombras.
Román H, 1º
The Dreams of Nature.
The feeling of nature lifts above the world
thinking and dreaming the world centuries ago.
The sea shining on its best times, clean.
The forest having the longest and biggest trees,
the meadows inhabited by Neolithic tribes of people,
that knew the real feeling of nature.
They hunted animals, picking fruit in happiness.
In these times all of these things are lost.
What are the people doing to the world?
Christian L, 1r
La boite des animaux.
Il y a une boîte magique d'animaux:
Lundi, il y a un dindon,
Mardi, il y a une dinde,
Mercredi, il y a des œufs,
Jeudi, il n'y a rien,
Vendredi, je cuisine le dindon,
Samedi, je cuisine la dinde et
Dimanche, je mange le didon et la dinde.
Marta R, 1r
Las cuatro estaciones.
Dulce primavera,
caliente verano,
aburrido otoño,
y triste invierno.
Con tus flores
y colores,
con tus lluvias
y tus nubes.
Eres tu primavera
la estación más tempranera.
Con tus días soleados
y tus cielos despejados,
con tus aires bulliciosos
y tus aromas misteriosos.
Tú, verano arenoso
sigues siendo caluroso.
Tu mirada color miel,
tus atardeceres rojizos
conquistan mi corazón
y me hacen perder la razón.
Tímidas setas escondidas
bajo un manto de colores
escuchan camufladas
el crujir de las secas hojas.
Llega el invierno,
vestido de blanco
con sus bosques desnudos
y sus casas nevadas.
Pienso sinceramente
que no eres la estación más caliente.
Carlota S, 1º
My Star.
When I look at the sky
I see you
because you are the most beautiful star
in my heart.
When you light
my wishes come true
because your light
illuminates my heart.
If you move
I move
If you come
I come
Why? Because you are my reason to live.
Irina S, 1r
La casa.
La casa és tancada,
sembla abandonada,
les llegendes conten
que els fantasmes hi ronden.
Diuen que està encantada.
Una finestra trencada
i un terrorífic udol
em diu que no estic sol.
Un ratpenat
surt esverat,
mentre un gat negre
gemega.
Casa tancada,
casa abandonada,
casa encantada,
cada desolada.
Xavier V, 1r
Fresh water.
It's nice to see it running,
Crossing the land, going down,
To this lonely town
That in the clear morning,
Is listening quietly,
To the fast and clear song
And it thinks it belongs
To this sad and lonely
Now nice low valley.
M. Àngels T, 1r
|
|
El río.
En tus orígenes, tu pureza,
esa limpia agua que aún no entregas.
Con ella desciendes de lo más alto
para calmar la sed de mis campos.
Con calma emprendes un nuevo camino
donde poco a poco cesas.
Silencioso, te muestras muy tranquilo
hasta donde tu fin encuentras.
De brazos abiertos te entregas.
Le regalas al mar todo lo que encuentras.
En tu nacimiento, tu fuerza
y, en tu muerte, tu tristeza.
Natalia B, 2º
(Fragment).
Era una nit molt freda, i jo estava buscant una fonda on passar la nit a la petita ciutat francesa de La Rochelle. L'endemà ja intentaria trobar un pesquer on embarcar-me. Quan per fi vaig trobar una fonda vaig sopar el que tenien i vaig anar a dormir de seguida.
Al dia següent vaig anar a esmorzar i vaig veure que tots els residents de la fonda eren mariners. Vaig preguntar a l'amo del local qui era un home, d'uns cinquanta anys i escatx, que estava assegut en un racó: tenia els cabells i la barba negra, fumava una pipa vella i bebia rom. L'amo em va explicar que era un vell mariner que havia perdut la cama esquerra en un accident de pesca, i que era l'amo de molts dels pesquers d'aquell
port.
Vaig apropar-m'hi per parlar-li; ell va fer un crit:
-Més rom, si us plau! -després, més calmat, va dir-me: -Què anaves a preguntar-me ?
Vaig explicar-li que volia embarcar-me en un pesquer per guanyar alguns calers.
Em va dir que estigués aquella tarda a les cinc al moll pesquer amb el meu equipatge i que busqués un vaixell que es deia "Pequod II".
Hi hava molts tripulants caminant pel moll esperant el seu capità, com jo. Quan vaig trobar el pesquer vaig veure que no era molt gran, però era dels més nous de tot el moll. Passava dels deu metres, estava molt net i era verd, com la majoria, que eren verds, blaus i algun de vermell.
Mentre arribava la tripulació vaig anar mirant tots els pesquers, i un cop tots reunits vam pujar tots al "Pequod II". Les cabines eren comunitàries i no tenien ulls de bou, només una escotilla petita a la part superior, i quan estava desfent l'equipatge ens van fer anar a coberta a treure les amarres.
El motor era potent. Vaig preguntar a un mariner:
-On és la sala de maquines? M'agradaria veure-la.
-Ets nou, oi ? -m'interrogà- On voldries posar-hi tu una sala de màquines, en aquest vaixell ? És massa petit. Tot es controla des de la cabina.
Jo havia posat una cara estranya perquè no entenia res.
Vam sortir del port i ens vam dirigir mar endins entre l'espessa boira...
Ricard B, 2n
Die insel.
Wo liegt es?
Es ist in der Mitte vom Meer.
Was gibt es dort?
Dort ist es immer warm, es gibt viele Tiere
Auch viele Palmen.
Was kann man machen?
Man kann schwimmen, tauchen und in der Sonne liegen.
Schwimmen im Fluß
Tauchen im Meer
In der Sonne liegen am Strand.
Was kann man nicht machen?
Man kann nicht fernsehen
Teresa H i Anna B, 2n
Mon amie.
Elle est grande et rousse,
Parce qu'elle est russe.
Elle adore le rez-de-chaussée de son musée,
Parce que les visites sont ses activités préférées.
Elle fait souvent des dessins,
Parce qu'elle est vendeuse d'un grand magasin.
Elle adore la cuisine de sa cousine,
Parce qu'elle veut être cuisinière.
Elle passe tous les jours devant l'hôpital de sa capitale.
Elle joue de la trompette
Mais sa mère et son père jouent de la clarinette.
Carolina D, 2n
Sleepiness.
Every night at 12 o'clock
sleepiness knocks at the door.
It takes me to its garden
it's like if I was driven
But I must get up and start to live
and then I must drive
to life.
Marco G, 2n
Ma Chienne.
Ma chienne est petite et gentille.
Elle aime courir sous la pluie.
Je la suis avec mon parapluie.
J'aime ma chienne mais
Elle ne m'aime pas.
Qu'est-ce que je peux faire?
Je ne sais pas mais c'est ma chienne quand même.
Andrés L, 2n
El cavaller errant.
Vós, altiu cavaller.
Vós teniu l'elm d'argent.
Vós, valent i guerrer,
porteu mort a la gent.
Amb el cavall audaç,
heu fet moltes proeses.
Senyor d'escut tenaç,
tot trotant va a la guerra.
Vés, lluita per la causa,
defensa el baluard.
Guerreja sense pausa,
ensenya l'estandard.
Escuts, espases, llances,...
Lluita amb l'esdevenir.
Ataca sense caure,
i forja el teu destí.
Gerard M, 2n
Un carrer que el Barri Gòtic trava
i que a la Plaça Urquinaona acaba;
una via que al Port Vell comença
ampla, llarga, bruta i extensa,
amb circulació tensa.
Un carrer molt i molt comercial
al centre de la Barcelona actual.
Del Palau de la Música molt a prop està;
les campanes de la Catedral hi sentiràs sonar
i gent veuràs passar.
És el carrer que la reforma inicià
i molta polèmica generà,
perquè els primers gratacels aixecà.
Una via que diversos barris travessa
amb circulació espessa.
Toni R, 2n
Süßwasser.
Das Süßwasser ist durchsichtig und flüssig
Das Abwasser ist schmutzig und wir können es nicht trinken
Im Süßwasser kann man tauchen und schwimmen
Im Abwasser kann man sterben und die Ratten schauen dich an.
Gonzalo S i Andreu F, 2n
|
Süßwasser.
Süßwasser,
Süßwasser,
Sehr wichtig,
Das Leben machst du lustig!
Ich stehe auf
Und ich dusche mich mit Wasser.
Ich ziehe mich um
Und trinke ein Glass Wasser.
Ich esse zu Mittag in der Schule
Und schwimme im Hallenbad.
Ich warte darauf, nach Hause zu gehen
Um ein Glass Wasser zu trinken.
Süßwasser,
Süßwasser,
Sehr wichtig,
Das Leben machst du lustig!
Natalie A, 3r
Cavalcant entre somnis i records.
Cavalcant entre somnis i records,
recorrent tots els somriures i plors.
M'adono que sóc víctima de la innocència,
que mai més res tornarà a ser com abans.
Ara veig, com ningú en té mai prou.
La il·lusió i la infantesa es van perdent.
Es van esvaint, difuminant, fins
a perdre's enmig de nous sentits.
Però quan la nit em porti de nou al llit
procuraré no recordar tot el succeït.
Tan sols observar la lluna
i repetir-me que només em queda una vida.
Sé que el meu desig és molt lluny d'aquí
però també sé que un somni pot ser veritat.
I a desgrat de tot, dia rere dia, encara veig com la llum se'n va,
sense cap altre lloc on anar.
Marc A, 3r
Acrostiche: ERNEST.
Equilibré comme les personnes suisses.
Renfermé ? Je ne suis pas, je suis gai.
Naïf comme le célèbre Einstein.
Embarrassé avec les maths, mais pas idiot !
Sociable avec les nouvelles personnes.
Têtu et difficile à convaincre, mais gentille personne.
Ernest B, 3r
Acrostiche: EUGENIA.
Ecouter les gens je sais.
Une gentille personne je me considère.
Garder un secret, je sais bien.
Etudier, je n'aime pas ça.
Narguer les gens, je ne le fais pas.
Imaginer, je ne suis pas bonne à cela.
Amie de mes amies je suis.
Eugènia L, 3r
Ma poésie!
Comme l'amour je suis!
Originale et mystérieuse....
Râleuse, mais gaie!
A Barcelone j'habite.
Rouge est ma couleur préférée.
Orange est la couleur que je déteste!
Dans mon cœur beaucoup de choses je cache....
A paris je veux aller,
Seule ou avec l'amour de ma vie!!!
Tu sais qui je suis?
Cora R, 3r
|
|
El amor.
Dicen que es precioso
pero yo no lo he visto
¿Cuál es su rostro?
Dicen que te llena por dentro
pero yo estoy vacía
¿Acaso no soy digna de él?
Dicen que se comparte,
que no es cosa de uno
¿tan egoísta soy?
Dicen que te enloquece
pero yo estoy cuerda
¿No puedo yo delirar?
Dice que no avisa
¿Pero cómo voy a reconocerlo?
Amor, por favor, muéstrame cómo eres
para, así, probar todos tus placeres.
Anna C, 4º
Soledat.
Acompanyada per la soledat morta;
lluny, lluny de tot, amagant sentiments.
Claredat apagada, cel bicolor;
el sol té son, la lluna ja es desperta.
Confusa sensació,
malenconia, fúria.
tristesa que inunda l'ànima,
que enfosqueix el cor dolgut.
Difuminada aurora de trista tardor
que s'encén i s'apaga canviant de color.
Una fresca brisa m'acaricia amb dolçor,
i alhora m'arriba una flaire d'amargor.
Surt la lluna plena disfressada de plata,
delicada com la més fina porcellana,
que sobre un profund negre infinit es troba.
La contemplo. De fons, el cant del vent. Lluny, sola.
L'eco del silenci, l'absència, la foscor.
records perduts, records eterns, records d'amor.
Cruix la negror de la mort. Penso en tu, no hi ets.
Mar de les tristeses, de les ombres perdudes.
Ulls de dol, pell de seda, fins llavis de sang.
Navego entre els núvols de la teva ànima,
pura ànima la teva, que juga perduda.
Entremig de l'obagor delicada llum.
Clar dia que es desperta vestit de blau cel,
que es barreja amb la llum del foc, amb l'escalfor.
Al país dels somnis volen les fantasies.
Suau aroma de roses m'apropa al deliri.
Claudia P, 4t
Looking out of the window.
I feel strange
I sit down
in front of something
I'm at home
looking out of the window
seeing the rain
and singing my favourite song
It's time to feel different
'cause I've grown up
simply, I've fallen in love
It's another perfect day
I'm waiting for the morning
I'm waiting for your call
To listen to your sweet voice
I'd like to melt
With your sweet words
I'm looking out of my window
Seeing the rain
And singing our favourite song
Beatriz T, 4t
Meine Zukunft.
Ich träume und ich wünsche
Ich liebe und ich mochte
Aber ich kenne nicht meine Zukunft
Am liebsten möchte ich Liebe und Familie haben.
Ich wünsche mir eine Welt ohne Krieg
Und viel Frieden
Eine Welt ohne Hunger
Aber ich wei( es ist nur ein Traum
Ein unmöglicher Traum.
Teresa T, 4t
|
Sentiment.
Tantes planes plenes,
tants amants fatals,
tants cors de tu esclaus,
tantes nits secretes.
Tu fas sospirar,
plorar, lluitar, matar.
Però també riure,
ballar, saltar i viure.
Com si no puc explicar
la dolçor d'aquest estat,
si no és per tenir-te a tu
compartint més que amistat.
D'acord que no siguis l'únic,
ni potser el més intens.
Però diuen: mai s'oblida
un amor com el primer.
Alba G, 1r
La poesia, una flor.
Poesia és allò que un s'imagina
i dibuixa en el pensament.
Allò que apareix a la ment
i amb dolçor el paper difumina.
És una flor de primavera
que neix i s'obre mostrant
la bellesa, gràcia i encant
que tant temps eren a l'espera.
Jo només et vull dir:
Obre la mà i agafa-la,
mira-la, observa-la,
expressa el que et fa sentir.
Desfulla la flor i veuràs,
pètal a pètal el teu interior.
Mostra'l! Sense por!
Verdadera poesia cercaràs.
Mireia L, 1r
Ladrón de corazones.
Ladrón de corazones,
eso dicen los rumores.
Ahí está Joaquín
sentado en su sillón,
dibujando con humo
el perfil de la más preciada inspiración.
Creando con el corazón
esa divina canción,
compartiendo con sus Ducados
el más bello de todos los pecados.
Medio poeta, medio cantante,
el flaco del alma bohemia
compone sin rumbo y con pasión
el esqueleto de esa nueva canción.
Dejando huir el sueño por el balcón,
agarrando el insomnio maldito con devoción,
regala así a otros mil corazones
la más bella de las pasiones,
sus codiciadas canciones...
Alex M, 1º
|
|
Bola de fuego.
Bola de fuego
acariciando las curvas del mar
como si fueran su amante,
su esencia moviéndose
al ritmo del aire.
Crepúsculo, perdido entre tantos,
fina raya de oro en el horizonte,
separando: el naranja del cielo,
el naranja del mar.
Agua cristalina de tarde
te vuelves lava
con una sola de sus caricias.
El Sol, con sus llamas,
busca en ti el descanso
y sueña escondido tras las estrellas
reflejadas sobre tu silueta en movimiento,
alrededor de la luna llena.
Hay un espíritu perdido
en la inmensidad del mar,
que sueña con seguir siendo
la ninfa de los sueños de su amor perdido
mientras...
se despide de las sombras,
que ante el olor a oscuridad,
hallan la muerte pisando la fría arena.
Entonces la brisa crepuscular del olvido
me trajo tu esencia...
recordándome tu dulce olor;
en tu ausencia aprendí
a vivir a solas con el tiempo.
Mar A, 2º
Antología tuya.
Tus ojos son los versos
de la poesía de tu cara.
Tus labios
escriben tercetos
y en tu boca
las aliteraciones de blanco
crean una sonrisa horizontal.
Tu cuello es un soneto mudo
que recita para tus oídos.
Tus brazos alejandrinos riman
con el pareado de tus piernas.
Los quintetos de tus manos
son las metáforas de las caricias
y las caricias las palabras del silencio.
Eres la realidad de mis sueños.
Eres la antología de mis sentimientos.
Elia H, 2º
|