CRISTINA Ramírez-Roa
Professora del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Barcelona

En aquestes dates ens pot resultar costós parar un moment i reflexionar sobre la importància que té el regal per a la nostra població infantil, per als pares, els educadors i la societat (de consum). A mesura que avancen les festes de Nadal augmenta el nostre descontrol consumista. Per això no és estrany veure adults carregats de paquets, amb idees tan pintoresques com "això també els farà il.lusió", quan possiblement els nens que rebran aquell enèsim regal ja hagin desestimat tal possibilitat.
Convindria tancar la quota de regals que farem als nens; sembla difícil però és un repte convèncer- nos i convèncer els més petits que les il.lusions no són proporcionals al nombre de regals, que es pot il.lusionar durant molt temps amb un sol present.
Queda una gran feina per fer, ja que els nens sempre estan rebent coses sense cap raó aparent. Aquesta forma d'actuació fomenta en la infància un afany consumista que desemboca en una valoració a la baixa de l'esforç personal. És possible que en el fons tinguem l'excusa, utòpica al capdavall, per tenir-los entretinguts.
L'ocupació del temps lliure per part dels nens d'avui dia dista molt de la utilització que en feien les generacions anteriors; treuen el cap amb una naturalitat sorprenent a les finestres electròniques, ens donen lliçons d'habilitats tècniques adquirides sense gran dificultat, i pocs minuts després agafen una rebequeria o juguen la mar de contents amb una capsa de cartró.

AL CAPDAVALL són nens. Però aquells missatges rebuts a través de mitjans de comunicació tan potents no sempre són apropiats per al seu grau de maduresa o immaduresa, per a la seva formació en valors i per al posterior control de si mateixos quan arribin a adults. Cada vegada els costarà més afrontar la frustració, quan descobreixin que les coses que aconsegueixen no són el que semblaven o que no tot es pot aconseguir.
És molt possible que estiguem sent espectadors (¿responsables?) d'una futura generació que tindrà un pobre concepte de si mateixa, amb baixa tolerància a la frustració, amb la immediatesa com a valor i amb un concepte de cultura de combustió ràpida. La joguina que desitjaven amb tanta il.lusió al final dorm al costat d'un munt d'altres joguines mentre els nens continuen rebent més inputs de finestres que no han après a tancar, que ningú els controla i que els preparen per a la pròxima petició.
Segurament, alguns dels actuals tipus de família marquen el nou nen, o nen teledirigit o hiperregalat. Les famílies que per la seva professió obliguen els nens a fer jornades d'executiu, altres que es troben en llargs i dolorosos processos de separació i una canalla que es veu compensada i recompensada amb regals per duplicat. També famílies amb baix poder adquisitiu que consideren molt important que els seus fills no es diferenciïn d'altres nens amb un nivell econòmic més folgat. Compensem els nens amb objectes i coses, bona part de les vegades innecessàries.
Llavors caldria preguntar-se: ¿Quina és la finalitat del regal? Regalar és gratificar. Però els nostres nens estan sent gratificats contínuament i gratuïtament; no se'ls exigeix un comportament determinat-adequat. El regal acusa inflació. Un nen que obté tot el que desitja sense que hagi de fer res per guanyar-s'ho corre el risc de convertir-se en una persona adulta amb poques habilitats per afrontar els contratemps de la vida real.
Per una altra part, un nen que a través de l'allau de missatges se sent omnipotent i amb llicència per demanar, perquè tot el que veu és motiu de petició i tota petició es fa realitat, serà una persona amb dificultats per diferenciar la vida virtual de la vida real; i quan les coses reals passin probablement no es trobarà preparat per afrontar-les.
Els pares excessivament generosos desconcerten els nens. Si convenim que educar no només és acompanyar, sinó també corregir i contrariar (i contrariar-se), durant aquestes dates renunciem a la vocació d'intentar que els nens s'esforcin per ser persones i caiem en la trampa d'abaixar la guàrdia i cedir davant de tots els seus capritxos per donar-los l'oportunitat de millorar.

UNA MESTRA de primer de Primària va demanar als seus alumnes que al tornar de Nadal portessin a classe un regal per ensenyar. "Porteu el millor dels vostres regals", els va recomanar. Tots van exhibir orgullosos la seva millor joguina, excepte un nen que quan va ser preguntat per la professora va explicar: "Senyoreta, el regal no se m'ha oblidat, és que el millor regal que he tingut és la meva mare, ella m'ho ha dit". Suposem que aquella mare ja posava en pràctica el que estem proposant: regalar temps als nens. Més temps i de més qualitat. Segurament quan siguin adults s'adonaran del valor d'aquest regal. Un regal que per una altra part tampoc té preu.

Noticia publicada a la pàgina 6 de l'edició de 12/19/2004 de El Periódico - edició impresa Per veure la pàgina completa, descarregui l'arxiu en format PDF