[ Àrea Privada ]

Venus Rondinaires

Atenció, aquest lloc fa servir cookies i tecnologies similars.

Si no canvia la configuració del seu navegador, n'accepta el seu ús. Més informació

Accepto
Venus Rondinaires

 

Història

El maig de 2017, els alumnes de 1r ESO vam iniciar un projecte sobre escultura inspirat en la proposta que l’artista Ció Boncompte havia anomenat 69 caps de Venus. El projecte consistia a oferir 69 caps de la Venus rondinaire als visitants de l’exposició Memòries de Venus (Port de Tarragona, 2016), els quals es comprometien a exposar-los a casa seva i esbrinar si la presència del cap de Venus motivava els seus habitants a actuar per a la recuperació del patrimoni arqueològic. El compromís detallat era el següent: enviar una foto del cap de Venus, ja ubicat a casa del participant i, posteriorment, escriure dos correus electrònics explicant si la presència de la rondinaire els havia inspirat alguna actuació de salvaguarda del patrimoni.
 
Projecte
El nostre projecte s’iniciava buscant una parella de la classe, de la qual havíem de fer un dibuix i, després, esculpir-lo amb fang tot fixant-nos en cada detall i buscant la precisió. No podíem fer servir gaire les mans ni fer petits trossos, ja que el tipus de fang que vam emprar no és gaire mal·leable i, a més, si el tocàvem força amb les nostres mans, s’anava assecant de mica en mica i al dia següent no el podíem fer servir. Perquè això no passés, havíem d’utilitzar els estris adequats (podien ser còncaus o convexos, punxeguts, llisos, serrats…) per cada un dels detalls de la cara. Quan vam finalitzar l’escultura, vam dibuixar-la en una cartolina DIN A3 per comparar-la amb el nostre dibuix inicial. Quan l’escultura ja estava seca, li vam fer uns quants detalls amb pintura blava i blanca per donar-li una mica de color. Tot seguit, la vam envernissar per allisar les imperfeccions i donar un toc brillant a la Venus. Ja entrades les vacances d’estiu, les vam portar al forn, per la qual cosa no les vam poder veure fornejades aquell mateix curs. Enguany, tanmateix, ja alumnes de 2n ESO, hem pogut retrobar-nos amb la nostra Venus; l’hem enterrat en una àrea del recinte escolar i el proper curs la desenterrarem i la tornarem a trobar.
 
Júlia M. i Georgina T.
2n ESO A, 23/10/2017