[ Àrea Privada ]

Migracions forçades a 4t de Primària: El llenguatge artístic per reflexionar, interpretar, qüestionar i sentir

Migracions forçades a 4t de Primària: El llenguatge artístic per reflexionar, interpretar, qüestionar i sentir

Dijous 2 de desembre de 2021

Els llums s’apaguen. Sona una alarma i ens amaguem sota les taules. Intentem notar a la nostra pell la sensació de perill i tristesa que tenen totes les persones del món que per una raó o una altra es veuen obligades a fugir: per un volcà, per una guerra, per voler un futur millor. Ens imaginem que tenim un minut per entrar a la nostra habitació i agafar les tres úniques coses que ens podrem endur durant la nostra fugida i les apuntem en un paper que guardem a la butxaca de la bata. Després arriba la mala notícia. Llegim en veu alta fragments del conte Em dic Maryam, de la Maryam Madjidi, editat per Blackie Books:

«Tot això no ens hi cap a la maleta. Ho hauràs de regalar abans de marxar...».

Conversem a l’aula sobre com ens estem sentint. Alguna llàgrima llisca per alguna galta i per grups parlem sobre el que volíem emportar-nos: nines i altres joguines, records, un sac de dormir... «Un piano? Qui s’emporta un piano?». Parlem i parlem fins que proposem el repte...

Com podem utilitzar els llenguatges artístics per expressar tot el que estem sentint, tot el que ens està passant al cap, al pit i a la pell? Farem una instal·lació artística i ens inspirarem en una artista japonesa que es diu Chiharu Shiota. A les sessions de visual i plàstica del mes de novembre ens convertirem en «artivistes» i, al porxo de Primària, farem una intervenció per empatitzar amb el drama de les actuals migracions forçades.

Ens organitzem per grups i ens repartim les tasques: el grup de filadores, el grup de maletes o el grup de comunicació. També fem un grup d’especial sensibilitat, el grup d’històries, que s’encarrega d’esbrinar quants i quantes de nosaltres tenim familiars que en algun moment de la seva vida van haver de migrar forçadament. Com? Nosaltres? La nostra família? Els migrants sempre eren uns altres fins que descobrim la quantitat de besavis, besàvies, tietes... que van haver de marxar del poble cap a Barcelona, o de Barcelona cap a Amèrica del Sud o França. Escrivim aquestes històries i les lliguem a les sabates de la instal·lació, que mica en mica va agafant forma i presència.

En un moment d’aquest procés alguns alumnes proposen incorporar música a la instal·lació. Presentem als nens i nenes els treballs de partitures visuals de Lena Elrich, Krzysztof Penderecki o John Cage i els proposem omplir una partitura amb notes, línies, formes, colors, dibuixos, paraules..., que recullen tot el que ha suposat emocionalment aquest projecte. Per sorpresa, omplim la Sala d’actes amb els quatre quarts de Primària perquè vegin projectades les seves partitures i visquin en directe com un guitarrista, en Reinaldo Saldarriaga, interpreta musicalment el que cadascun d’ells i elles havia expressat visualment.

L’educació artística a l’Escola ens ha permès treballar les emocions, fer-nos preguntes, diversificar els llenguatges, interpretar la realitat i treballar de forma globalitzada i competencial. Hem viscut intensament aquest projecte i és un plaer poder-lo compartir amb tots vosaltres.

Cookies are important for you, they influence on your browsing experience, they help us to protect your privacy and allow us to proceed with your requests that you demand through the website. We use our own and thirdparty cookies to analyze our services and provide you with advertising related to your preferences on the basis of a profile made with your browsing habits (for example, visited pages). If you consent to its installation, click on 'Accept Cookies', or you can also set your preferences by pressing 'Cookie settings'. More information in our 'Cookies Policy'.

Settings Allow cookies and continue